lunes, 11 de julio de 2011

Entrevista a Ultrabotox


1- Qui sou ultrabotox i perquè este nom? Suposem que té molt a vore amb una crítica cap al model de dona que s'intenta socialitzar en la societat que vivim actualement no? Podrieu explicar-nos-ho millor?

Ultrabotox som tres personetes que ens juntàrem per a aprendre a tocar. Al sorgir el primer concert haguérem de decidir un nom, després de descartar “Silicon Kks”(hehe), vam optar per ULTRABOTOX. Com bé has dit abans, és una crítica del model actual de dones i hòmens (ens agrada el sentit de l’humor per a parodiar, criticar...). Exagerar per posar de manifest, que per a estar socialment acceptat/da s’han de complir certs requisits els quals tenen unes conseqüències prou fortes (la no acceptació del propi cos, trastorns alimentaris, implants, modificacions corporals, ultradepilació, autoestima afectada (a la base de tot), mamelles de goma, vigorèxia, etc.)


Amb les lletres tractem de donar el punt de vista de les condicions dels diferents col·lectius (malaltia mental, infància, moviments migratoris,...); sesgat degut a la deformació professional dels membres, des de la pedagogia i la psicologia, paqué negar-ho.


2- Des de sempre el paper de la dona al punk, com en altres àmbits subculturals, ha estat un personatge molt secundari i molt pasiu. Encara que sempre hi ha hagut dones, estes sempre han estat una minoria. En este sentit, podrieu explicar-nos com neix ultrabotox i en quines condicions?


Volem superar este pensament i mirar més cap a una normalització del procés. No hi ha tanta visibilització de les xiques com a components de grups, tanmateix n’hi ha molt de treball “baix l’escenari” on hi ha una participació femenina ben present. Alhora el món de la música és també

organització, suport, difussió, distribució... i les dones hem estat sempre presents. Potser ara estem començant a agafar els instruments amb més facilitat. Pensem que l´objectiu és que arribe un dia on ningú es plantege si qui està tocant és home, dona o alienígena... Per això tampoc podem relaxar-nos perquè els avanços s´han de mantindre.


Cal dir, que estes minories són conseqüència directa del sistema patriarcal sexista en el qual vivim, la normalització passa per estar cada volta més presents a tots els àmbits socials.

El grup va nàixer perquè ens agrada molt la música i decidirem fer-la nosaltres mateixes començant tots tres des de zero i aprenent les unes amb les altres.


3- Actualment han sorgit a València alguns grups amb moltes dones com a components, com per exemple: Las Rodilleras, DSM5, vosaltres. Manteniu algun tipus de relació especial amb estos grups, simplement pel fet de compartir esta afinitat de gènere en el punk, o tant sols ha sigut un fet casual que sorgeixquen tants grups de colp amb dones?


Pensem que és un símptoma més del procés de normalització, de la visibilitat de les dones, producte de molts anys de presència, treball, esforç, il·lusió... i sobretot, de creure en allò que s’està fent. I no només parlem de la música, també de moltes altres lluites. D’altra banda, València no és molt gran i tots ens coneixem, amb algunes persones dels grups que mencioneu ens uneix l’amistat de molts anys, hem estat o estem en col·lectius... i justament aquestes dones porten recolzant la música tots estos anys, tocant en altres bandes, i fent moltíssimes altres tasques.


Ara mateix hi ha més grups amb components dones i mixtos a València com ara: Strangled by Stonkings, Inèrcia, Artico, Ape Perry & Bonette, Los Suspiros, Lais & The Funky Frankles, Las Queers, Maskeperras, Hermanastra,... i més que ara oblidem.



4- Tinc entès que esteu preparant el proper festi "furor uterí". Si no recorde mal, el primer festi van tocar grups com Las Señoras, Drama, Silla Eléctrica, vosaltres. Què ens prepareu per a la propera edició. Podeu explicar-nos un poc de que tracta esta activitat, qui està al darrere i per què?


El Furor Uterí va ser una iniciativa d´Ultrabotox, recolzada per Orxata Negra (Mónica pertany a Orxata Negra). La idea va nàixer amb molta il·lusió i els objectius eren difondre, visibilitzar i normalitzar la presència femenina a la música mitjançant unes jornades de trobada i reflexió (vam fer tallers, debats i concerts). Pensem que falten espais de reflexió o simplement de trobada, i ens abellia compartir les nostres inquietuds i la nostra experiència de manera col·lectiva. (Adjuntem el text de presentació on s’explica més detalladament el plantejament inicial).


Enguany per motius personals no tindrà lloc. La porta no es queda tancada per a altres anys.


D’altra banda tenim el bloc “Soroll Uterí” on es vol mostrar grups mixtos i 100% femenins i alhora fer un punt de trobada de persones que busquen altres per formar-ne grups d’aquest tipus. També és un lloc d’expressió. Si funciona o no ja és una altra història, la iniciativa està iniciada… http://sorolluteri.blogspot.com



5- "Normalment" dintre dels àmbits en el qual es mou el punk (CSO, Ateneus anarquistes, etc), sovint trobem una relació entre tots els qui participen bastant igualitària. Com veieu la vostra participació? Penseu que tot i això, sovint continueu trobant barreres de gènere?



És clar que no està tot fet, encara n’hi han fronteres per creuar, no podem ni volem baixar la guàrdia perquè hi han tendències que tornen (llenguatge sexista, actituds, models estètics…). Hem de mantindre els mínims aconseguits perquè veiem una despolitització general i al mateix temps els discursos personals són molt superficials, també al punk-hxc (suposat sector crític).


També ens adonem de la disgregació de les diferents lluites, col.lectius i espais a la ciutat de València (alliberació animal, feministes, independentisme, lluita contra les presons, antipsiquiatria, treball social de barri, ecologistes,...). Açò fa que en general, la gent es mantinga als seus espais tancats, movent-se sempre als mateixos llocs amb la mateixa gent... d’esta manera es bloqueja la influència i la recerca d’espais comuns de trobada i reflexió. Perdem moltes possibilitats d’enriquiment personal i col·lectiu i és més difícil mantindre els mínims de totes les lluites per fer força: gent, cal unir forces, tenim molts objectius comuns!



6- Tornant un poc amb el grup. Fa poc que haveu tret una primera demo en cd. Quin ha sigut el resultat, que n'opina la gent? Us han cridat de molts llocs per tocar?


La demo la vam gravar l’estiu del 2009 a l’estudi internacionalista (local) de Benifaraig baix la producció del nostre benvolgut Dani 7”
(www.myspace.com/grabaciones7pulgadas). El so està prou aconseguit si pensem que només portàvem quatre mesos tocant i no teníem molta idea. Trobem a faltar força i un poc de ràbia en general. Vam tornar a gravar uns temes a l’estiu passat (myspace) i es notà prou la diferència, és més crua. Al quart mes vam fer el primer concert, a Benifaraig.


7- Quin ha sigut el nivell d'influències que han tingut grups de l'entorn feminista com ara bikinni kill, L7, submission hold, harum scarum? I d'altres? Ens podrieu citar algunes bandes que us han influenciat?


Tota l’escena Riot Grrrl i altres bandes com ara: Bikini Kill, Bratmobile, The Donnas, The Runaways, Condenada, Décima Víctima, Spitboy, X-Ray Spex, Kuraia, Lost World, Guts Pie Earshot, Re-sisters, Parálisis Permanente, Desechables, Siniestro Total, Eskorbuto, The Cramps, Aviador Dro, Viceversa, Camela...


8- Parlant d'influència. Hi ha moments que soneu molt a Paralisis permanente per la veu, mentre d'altre sona com a punk cru i rabios. Com definirieu el vostres estil?


Encara l’estem buscant haha, però en línies generals ens va un rotllo entre macarra i obscur.


9- He vist que teniu un videoclip espectacular sobre el tema que porta el nom del grup. Com us vau decidir a fer tot el muntatge?


Ens ho van proposar uns amics que estudien cinema, ho vam passar mooooooooolt bé i se’ns va anar l’ olla a Camboia. El gravàrem a la Residencia i voltants.


10- Quins són els propers projectes que teniu com a banda. Penseu treure alguna cosa diguen-ne més treballada i amb quin format? Teniu alguna oferta d'algun segell local que estiga interessat en ajudar-vos?


Banda? Bo, fa poc ha capgirat tot, el nostre baixista en Jaume ens ha deixat un cadàver preciós damunt l’ampli per sobredosi de tranchetes de formatge; després, l’abans coneguda com a Mónica, bateria del grup, s’ha canviat de sexe i ara fa cabaret baix el nom d’Antonio i a la Laura el bòtox l’ha intoxicat de tal forma que ara compon amb Selena (la de Sonia i Selena).


11- Per acabar, afegiu el que vulgau!!


Eh eh, val, no ha quedat clar... ens hem pres un descans per a repensar-nos si continuem al punk o ens passem al tecno-pop... de moment ací es tanca una fase d’Ultrabotox. No sabem què passarà després.


Moltes gràcies a la penya de La Costera (Artificial zine) per fer-nos esta entrevista, ens ha fet reunir-nos per a recordar, pensar, i compartir (lo més bonico). I per últim recordar que voler és poder: des d’ací volem animar a que la gent comence a juntar-se per a compartir mitjançant la música, aprendre i gaudir. Que totes som capaces de fer el que vulgam: FORÇA I AVANT!!!


Salut.

No hay comentarios:

Publicar un comentario